Javier Mariscal & Anna Maria Maiolino

Javier Mariscal

L’exposició de Javier Mariscal es presentava diferent a qualsevol altre. Una exposició a la Pedrera és sempre un esdeveniment especial i aquesta vegada no va ser pas diferent. Començava d’una manera atípica amb un “bosc” d’esbossos que l’autor havia fet durant tota la seva trajectòria, penjats des del sostre. Allà hi ha amagat un espai fosc amb diferents mòbils que formen un dibuix conjunt (Crash) que a mi personalment em va semblar un dels millors elements de l’exposició . Posteriorment varem arribar a un “bosc” molt diferent: el de les lletres. Mariscal juga aquí amb les lletres i les seves interessants formes, amb els colors i amb les emocions que transmet cada una de les peces. Finalment, s’arriba al sector de parafernàlia, on es troben tot d’objectes amb il·lustracions de l’artista. Destaca, també, la trajectòria del Cobi i els garriris (les mascotes i alter ego de Javier Mariscal). Personalment destaco la força del color i el dinamisme en tots els treballs de Mariscal. També l’actitud viva i vitalista que transmet l’autor.

Anna Maria Maiolino

A la fundació Antoni Tàpies, es podia gaudir d’una proposta molt diferent. Quadres, figures, vídeos, teles i tota mena de formes amb colors majoritàriament neutres. Em va cridar molt l’atenció el paper que juga el volum en les seves obres (al contrari de Javier Mariscal). Maiolino duu a terme un art més experimental, potser més íntim (com si ella hagués pintat, esculpit i filmat per relaxar-se). Personalment no em va transmetre res, amb l’excepció del quadre que aquí afegeixo.

Concurs: portada de nadal 9nou

 

Hola a tots!

La meva proposta per la portada de nadal del diari 9NOU planteja una idea diferent, menys nadalenca a primera vista: es tracta d'un ratolí, un gat i un gos desitjant-li el bon nadal al gall d'indi (cal recordar que aquest animal és el plat principal del sopar de nadal en molts països).
La idea era fer una portada diferent, una portada que fes pensar, que tingués humor, i no fos la típica pastifarada de vermells, blancs, arbres de nadal, ninots de neu, etc. (realment l'únic element nadalenc és el gorret que porta el ratolí). La intenció era fer una portada que transmetés amb claredat el missatge principal (BON NADAL!) el qual ressalta notablement. També trencant amb la idea de que el nadal és temps de felicitat per a tots.
Els colors són majoritàriament opacs i donen una certa escalfor, entre la qual ressalta la bafarada.          
En definitiva, la intenció era poder crear una portada que em fes gràcia a mi mateix i que guardaria de record si veiés pel carrer.

 

Blow - Up

FITXA

- Director: Michelangelo Antonioni.

- Any: 1966.

- Producció: Carlo Ponti.

- Repartiment: David Hemmings, Vanessa Redgrave, Sarah Miles, Peter Bowles i la model Veruschka von Lehndorff.

ARGUMENT

Thomas, un elegant fotògraf, va un matí a un parc per fer fotos. L'indret és gairebé desert, excepte una parella que s'abraça, i que Thomas fotografia de lluny. La dona, Jane, s’adona finalment de la seva presència, i molt molesta, li reclama els negatius; però Thomas s'escapoleix. Jane el troba per la tarda, i se li ofereix: Thomas li dóna una pel·lícula, però no és la bona. Revela les fotografies del parc, i s’adona per ampliacions successives (blow-up significa «ampliació» en anglès) que ha estat de fet testimoni d'un homicidi. Va de nit al lloc i descobreix el cadàver que les seves fotografies li han revelat. De tornada a casa seva, troba el seu taller buit: tots els seus clixés i negatius han estat robats. Desemparat, busca consell amb un amic, però en va. Al matí, torna al parc, per descobrir que el cos també ha desaparegut.

COMENTARI

Aquesta obra, magistralment dirigida, tracta les relacions que hi ha entre la realitat i la ficció. El film està plagat d'escenes completament simbòliques (des de l'escena de la botiga d'antiguitats, passant pel concert dels Yardbirds, i sense oblidar els cèlebres mimos, que apareixen a l'inici i al final de la pel·lícula).

Blow-Up és una obra diferent a qualsevol altre (cal recordar que és de 1966) i darrere d'un argument aparentment simple, el descobriment d'un assessinat al rebelar i ampliar unes fotografíes fetes a un parc (blow-up significa ampliar en anglès), s'amaguen multitud de significacions en els diferents plans i imatges. Realment una pel·lícula del meu gust personal: lenta, amb personatges atípics, escènes llargues on s'ha de saborejar cada moment i un agrument que et fagi pensar posteriorment.

comparació de dues portades

PORTADA ROLLING STONE
The Simpsons

Aquesta és la portada d’un número especial de col·leccionista de la revista Rolling Stone de fa, aproximadament, tres anys.

A la part superior es troben les lletres clàssiques de la portada en groc i a sota una frase on posa que "els Simpsons fan o escriuen la història del rock". Això fa referència a les grans figures del rock i de la musica en general, que surten a la popular sèrie i, com va dir el cantant de rap 50 Cent a una entrevista, no ets veritablement famós fins que no surts a The Simpsons. El dibuix de la portada retrata a la banda The Beatles i la clàssica foto de la portada del àlbum "Abbey Road".

De cara al aspecte purament estètic, la portada està molt ben proporcionada, ja que les lletres estan totes centrades i no hi ha cap capçal de notícia a la part inferior. La il·lustració esta magistralment dibuixada per Matt Groening, el creador de la sèrie.

Cal destacar també la importància de les lletres del títol de la revista al ser grogues com la pell dels personatges que representen, d’esquerra a dreta: George Harrisson, Paul McCartney, Ringo Starr i John Lennon.


PORTADA ROLLING STONE
Taylor Swift

En aquesta portada de la mateixa revista surt la cantant Taylor Swift ocupant pràcticament tota la portada, amb el capçal del reportatge principal dedicat a ella a la part inferior esquerra. A la dreta, un sortit dels reportatges més transcendentals d’aquell mes.

Bé, la foto de la portada no es gaire bona i el cap tapa les lletres de Rolling Stone (qui sap si es una insinuació en la que la revista es proclama tan popular que només cal que es vegi la primera lletra de l’eslògan). També s’ha de tenir en compte el pes que té la foto a la banda esquerra amb la tipografia idèntica a tots els capçals dels reportatges. En fi, no és de les millors portades de la revista.

Logo Arts Bellera

Aquest és el logo de Arts Bellera 1x1  

La meva proposta és totalment minimalista.

En un quadrat de fons negre es pot apreciar una paleta de pintura que simbolitza l'art en general.

El contrast dels colors és clar com l'aigua. El blanc i el negre, dos colors neutres com crec que ha de ser l'art. La paleta no té cap mena de color ni barreja, això precisament simbolitza que cadascú l'ha d'omplir amb el que més li agradi.
No té cap mena de tipografia per tal de reduir-ho a qualsevol tamany (com una icona)i poder ser perfectament reconegut (qualsevol persona que entri al portal de "Arts Bellera" reconeixerà per sempre aquest logo tan senzill).
No obstant, la senzillesa contrasta amb els missatges amagats. M'explico: aquesta paleta representa també una mascara (teatre i arts escèniques), igual que els colors (els inicis del cinema i televisió. També la cruesa d'un pentagrama, blanc i negre, però que si el saps interpretar pots trobar tot tipus de sons, sentiments i colors). Personalment crec que cadascú li pot donar una interpretació diferent.

Cal destacar al públic que va dirigit: nois i noies de la ESO del Bellera. Aquests, quan senten la paraula "art" associen, generalment, a la pintura, un motiu clar per haver-me decantat finalment per aquesta paleta.

La meva proposta és totalment minimalista.

En un quadrat de fons negre es pot apreciar una paleta de pintura que simbolitza l'art en general.

El contrast dels colors és clar com l'aigua. El blanc i el negre, dos colors neutres com crec que ha de ser l'art. La paleta no té cap mena de color ni barreja, això precisament simbolitza que cadascú l'ha d'omplir amb el que més li agradi.
No té cap mena de tipografia per tal de reduir-ho a qualsevol tamany (com una icona)i poder ser perfectament reconegut (qualsevol persona que entri al portal de "Arts Bellera" reconeixerà per sempre aquest logo tan senzill).
No obstant, la senzillesa contrasta amb els missatges amagats. M'explico: aquesta paleta representa també una mascara (teatre i arts escèniques), igual que els colors (els inicis del cinema i televisió. També la cruesa d'un pentagrama, blanc i negre, però que si el saps interpretar pots trobar tot tipus de sons, sentiments i colors). Personalment crec que cadascú li pot donar una interpretació diferent.

Cal destacar al públic que va dirigit: nois i noies de la ESO del Bellera. Aquests, quan senten la paraula "art" associen, generalment, a la pintura, un motiu clar per haver-me decantat finalment per aquesta paleta.

10x10