Sèrie 1
Exercici 1: Responeu de manera concisa, a les qüestions següents.
1.1: Expliqueu quina diferència hi ha entre les accions d’enfocar i enquadrar.
Enfocar significa centrar en el visor d’una pàgina fotogràfica, de vídeo, o altres, la imatge que es vol captar, de manera que s’aconsegueixi amb una claredat màxima, en canvi, quan parlem d’enquadrar ens referim a delimitar la imatge, encaixar-la dins de l’ambient o limitar-la.
1.2: Descriviu breument el concepte d’aire, aplicat al fotograma d’una pel·lícula.
L’aire és l’espai buit que apareix en una fotograma, i que fa que respiri la imatge (aquesta no cal que ocupi tot l’espai).
1.3: Digueu què és i quina funció fa un objectiu de tipus zoom.
Permet acostar-nos a la imatge que captarem amb l’objectiu, des d’un lloc fix.
Exercici 2:
OPCIÓ A: La imatge següent correspon al cartell promocional de la pel·lícula Blow up, de Michelangelo Antonioni (1966). Observeu-lo atentament i responeu als apartats 2.1 i 2.2.
2.1. Dibuixeu un guió il·lustrat (storyboard) de deu plans a partir de la imatge que mostra el cartell. Aquest guió il·lustrat ha de constar necessàriament dels plans següents: un pla picat que reflecteixi el punt de vista de la model. Identifiqueu i anomeneu cada un dels deu plans dibuixats amb el nom tècnic adient.
2.2. Definiu els conceptes falta de ràcord i salt d’eix aplicats a la narrativa audiovisual. A partir dels personatges del cartell, dibuixeu dues situacions que reflecteixin aquest conceptes.
Falta de ràcord: és l’absència de coherència entre dos plans. Per exemple, un objecte que apareix en un pla, i que en el següent ha desaparegut sense cap motiu. O que en una pel·lícula medieval hi surti un rellotge digital.
Salt d’eix: efecte òptic que és produeix quan es creuen els eixos d’acció de manera que és dóna una perspectiva falsa de la continuïtat dels plans.
OPCIÓ B
Observeu atentament la fotografia següent, obra de Juan Rulfo, i responeu als apartats 2.2 i 2.2.
2.1. Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents:
La imatge del mur és la que ocupa més espai en la fotografia, s'ajunta amb la part del terra on està arrelat i que també ocupa gran part de l'espai, quedant així a la cantonada esquerra de dalt un petit espai on s'hi aprecia el cel. La dificultad d'aquesta fotografia és aconseguir l'efecte de profunditat i llunyania que ens mostra el mur fotografiat, la posició del fotogràf i de l'objectiu d ela camera per tant ha d'haver estat estudiada de manera estratègica. Tenint en compte que el mur requereix una continuïtat, s’haurà de tenir en compte que és un primer pla on hi podem veure part del mur i part de l’espai on esta situat. La textura en aquesta imatge té molta importància ja que juga amb la rugositat extrema de mur fet per les totxanes, el terra també rugós, però amb menys intensitat, seguint l'estat natural d'aquest, és a dir, hi podem trobar pedres més grans, herbes... Un altre espai és el cel, que es presenta completament llis, fet que contrasta amb els dos espais, cal dir que el mur connecta el cel amb la terra. La il·luminació és natural, ja que parlem d'un espai obert, i podem veure com la llum xoca clarament amb el mur fent un joc de clars i foscos.
2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l'autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament.
Per a realitzar aquesta fotografia s'ha hagut d’utilitzar una càmera amb un objectiu de precisió per a captar tant les rugositats, per aconseguir l’efecte de profunditat cap a d’infinit, i per a captar l’efecte de la llum i els foscos. Al ser una imatge de l'any 1948 trobem que no s'ha hagut de fer cap millora respecte al color en escala de grisos.
Sèrie 4
Exercici 1
Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:
1.1. En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG, O JPEG i GIF. Expliqueu les característiques i la utilitat de cadascun d'aquests formats.
TIFF: Fa referència a un format d'arxiu d'imatges amb etiquetes, que conté, a més de la imatge, les dades en les quals s’arxiva informació (les característiques de la imatge que serveix per al seu tractament posterior).
JPG O JPEG: És un format de compressió d’imatges tant en color com en escala de grisos amb alta qualitat.
GIF: Format d’imatge, que s'utilitza normalment per mostrar imatges amb color dins del "World WIDE Web". És utilitzat per la seva gran capacitat de compressió de la imatge.
1.2. Relacioneu cada objectiu fotogràfic amb l’efecte o característica corresponent:
A: Ull de peix: 4. Deforma la imatge.
B: Gran angular: 3. Exagera la perspectiva.
C: Objectiu normal (50 mm): 1. No deforma la perspectiva.
D: Teleobjectiu: 2. Redueix la profunditat de camp.
1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa resolució, o guardar-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta.
Exercici 2
OPCIÓ A
Els fotogrames següents pertanyen a la pel·lícula Casablanca, de Michael Curtiz (1941). Observeu-los atentament i responeu als apartats 2.1, 2.2 i 2.2.
2.1. Indiqueu a quin tipus de pla correspon cadascun dels dos fotogrames i, prenent com a referència el fotograma 2, dibuixeu els tipus de pla següents: primer pla i pla detall.
Fotograma 1: Primer pla
Fotograma 2: Pla america o podriem dir també ja que surt l'espai on estan situats els personatges, pla general.
2.2. La pel·lícula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Indiqueu i definiu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s'hi poden aplicar.
El recurs s’anomena flashback i consisteix en un salt enrere en el temps, del moment actual es passa a un moment que ja s’ha viscut. Per a fer un flashback es pot utilitzar una fosa, o bé es podrien utilitzar vinyetes (bafarades), o apropar la camera al protagonista que recorda fins el punt que es perdi la imatge d'aquest i empalmar amb el record també en imatges, d'aquesta manera aconseguiriem un efecte com si volguessim entrar a la memòria del personatge de manera totalment literal.
2.3. En el moment de l'estrena, Casablanca va ser concebuda fonamentalment com una pel·lícula de propaganda a favor de la intervenció dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial, però amb el pas dels anys el film ha acabat sent considerat una obra mestra del gènere romàntic. Definiu el concepte gènere cinematogràfic i anomeneu i descriviu, com a mínim, cinc gèneres cinematogràfics.
El genère cinematogràfic és el camp on englobem una pel·lícula segons la temàtica i el contingut d'aquesta, existeixen molt gèneres com: thriller, policíaca, ciencia-ficció, gore, comèdia, animació, suspens, aventura, western.
OPCIÓ B
Observeu atentament la imatge següent:
2.1. Prenent com a referència aquesta imatge, definiu i dibuixeu els tipus de pla següents: pla picat, pla contrapicat i contraplà. Expliqueu quin ús narratiu tenen habitualment aquests plans.
2.2. Especifiqueu i descriviu, com a mínim, tres tipus de transició de plans que es fan servir en el llenguatge televisiu.
2.3. En la realització televisiva es pot cometre un error anomenat salt d’eix. Definiu aquest concepte i, prenent com a referència la imatge, dibuixeu una seqüència de quatre plans televisius en els quals es reflecteixi aquest error.
El concepte salt d'eix consisteix en passar de l'eix que s’està enfocant al contrari o bé paral·lel, en el cas de la imatge anterior en salt d’eix, consistiria en passar de la visió que tenim nosaltres, a veure el porter d’esquenes i la cara del jugador.
Sèrie 5
Exercici 1
Respon , de manera concisa, a les qüestions següents:
1.1. Expliqueu què és l'efecte especial televisiu conegut com a incrustació (chroma key) i poseu-ne un exemple d’ús.
Consisteix a superposar part d'una imatge en una zona d'una altra imatge, utilitzant com a element discriminant un color determinat, que habitualment és el blau.
1.2. En llenguatge cinematogràfic i televisiu, quina diferència hi ha entre una fosa i un encadenat?
En la fosa trobem que una mateixa imatge s’enfosqueix fins que la pantalla és queda totalment negre, en canvi en un encadent apareixen diferents imatges que lliguen un pla amb l'altre, i les imatges apareixen superposades.
1.3. Descriviu breument el concepte televisió interactiva.
La televisió interactiva consisteix en que el telespectador passa a ser un element actiu que és capaç d’escollir allò que realment li interessa i beneficiar-se de nous serveis que s’ofereixen a través de la televisió, com ara poder congelar la imatge mentre es mira una pel·licula o avançar-la amb el comandament a distància. Un exemple de canal que fa servir aquest mètode és Imagenio.
OPCIÓ A
Observeu atentament aquesta imatge, obra del fotògraf Anton Giulio Bragaglia, i responeu als apartats 2.1 i 2.2
2.1. Analitzeu aquesta imatge considerant les variables següents:
— ordre de lectura i recorreguts visuals;
— estructura dels elements que componen la imatge;
— valoració cromàtica;
— textures.
L'ordre de lectura s’inicia a la part on les mans freguen el violoncel i per tant també on es veu més gran la imatge del violoncel, a partir d’aquí pugem la vista cap amunt, seguint les cordes d’aquest fins trobar el rostre del violoncel·lista. Trobem en un pla molt més destacat que la resta el violoncel, en segon lloc però també de manera molt destacada hi trobem les mans en moviment i per últim el violoncel·lista. La cromàtica de la imatge és clarament l’escala de grisos, accentuada per les zones de llum contraposades amb els foscos, pel que fa a les textures hi veiem la textura llisa del violoncel, el moviment de les mans representat de manera esfumada i la rova de les cortines i del violoncel·lista.
2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia, i justifiqueu el vostre raonament.
Aquesta imatge és un fotomuntatge, en el que l’autor ha superposat els negatius de diverses fotografies a l’hora de revelar, per tal d’aconseguir l'efecte de moviment. Al tractar-se d'una imatge de l'any 1913, aquest fotomuntatge ha estat fet des d'un estudi de fotografia a partir de substàncies lligades amb la química, i que faciliten el treball de revelat.
OPCIÓ B
Llegiu atentament el poema següent:
TOT L’ENYOR DE DEMÀ
Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
—Demà m’aixecaré potser,
i heus aquí el que m’espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i amb una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l’aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d’un terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d’un altre cireres vermelles.
[…]
Joan SALVAT-PAPASSEIT. «Tot l’enyor de demà».
A: L’irradiador del port i les gavines, 1921
2.1. Basant-vos en aquest poema avantguardista de Joan Salvat-Papasseit dibuixeu un guió il·lustrat (storyboard) amb un total de dotze plans que representin la història narrada. En aquest guió il·lustrat televisiu heu d’incloure i identificar els tipus de pla següents: pla de detall, primer pla, pla americà, pla general, gran pla general, pla zenital i pla contrapicat.
2.2. El llenguatge audiovisual té entre els recursos principals els anomenats moviments de càmera. Anomeneu, definiu i poseu un exemple pràctic de tres d’aquests moviments.
La panoràmica vertical és un moviment de rotació que va de dalt a baix, o de baix a dalt. Permet relacionar visualment espais o subjectes separats verticalment. Pot ser vertical ascendent o vertical descendent. Pot se fet amb una finalitat descriptiva o narrativa.
La panoràmica de balanceig és un moviment de rotació similar al d'un bressol o al d'un vaixell. Es sol fer amb una finalitat subjectiva, substituint els ulls d'una persona ferida o èbria.
El tràveling és un moviment de translació de la càmera Aquesta es desplaça sobre una seu mòbil que rep el nom de carro, sobre el qual es munta la càmera per desplaçar-la sobre uns rails similars als del ferrocarril.
Altres models comercials fabricats als anys seixanta per Montesa, amb la “Impala” com a base, són: La "Impala Sport", la "Comando" i la "Impala Cross" (de Moto-cross). 
Aquesta ampolla fou dissenyada per Josep M. Morera.
L’exposició de Javier Mariscal es presentava diferent a qualsevol altre. Una exposició a la Pedrera és sempre un esdeveniment especial i aquesta vegada no va ser pas diferent. Començava d’una manera atípica amb un “bosc” d’esbossos que l’autor havia fet durant tota la seva trajectòria, penjats des del sostre. Allà hi ha amagat un espai fosc amb diferents mòbils que formen un dibuix conjunt (Crash) que a mi personalment em va semblar un dels millors elements de l’exposició . Posteriorment varem arribar a un “bosc” molt diferent: el de les lletres. Mariscal juga aquí amb les lletres i les seves interessants formes, amb els colors i amb les emocions que transmet cada una de les peces. Finalment, s’arriba al sector de parafernàlia, on es troben tot d’objectes amb il·lustracions de l’artista. Destaca, també, la trajectòria del Cobi i els garriris (les mascotes i alter ego de Javier Mariscal). Personalment destaco la força del color i el dinamisme en tots els treballs de Mariscal. També l’actitud viva i vitalista que transmet l’autor.
A la fundació Antoni Tàpies, es podia gaudir d’una proposta molt diferent. Quadres, figures, vídeos, teles i tota mena de formes amb colors majoritàriament neutres. Em va cridar molt l’atenció el paper que juga el volum en les seves obres (al contrari de Javier Mariscal). Maiolino duu a terme un art més experimental, potser més íntim (com si ella hagués pintat, esculpit i filmat per relaxar-se). Personalment no em va transmetre res, amb l’excepció del quadre que aquí afegeixo. 
