Javier Mariscal
L’exposició de Javier Mariscal es presentava diferent a qualsevol altre. Una exposició a la Pedrera és sempre un esdeveniment especial i aquesta vegada no va ser pas diferent. Començava d’una manera atípica amb un “bosc” d’esbossos que l’autor havia fet durant tota la seva trajectòria, penjats des del sostre. Allà hi ha amagat un espai fosc amb diferents mòbils que formen un dibuix conjunt (Crash) que a mi personalment em va semblar un dels millors elements de l’exposició . Posteriorment varem arribar a un “bosc” molt diferent: el de les lletres. Mariscal juga aquí amb les lletres i les seves interessants formes, amb els colors i amb les emocions que transmet cada una de les peces. Finalment, s’arriba al sector de parafernàlia, on es troben tot d’objectes amb il·lustracions de l’artista. Destaca, també, la trajectòria del Cobi i els garriris (les mascotes i alter ego de Javier Mariscal). Personalment destaco la força del color i el dinamisme en tots els treballs de Mariscal. També l’actitud viva i vitalista que transmet l’autor.Anna Maria Maiolino
A la fundació Antoni Tàpies, es podia gaudir d’una proposta molt diferent. Quadres, figures, vídeos, teles i tota mena de formes amb colors majoritàriament neutres. Em va cridar molt l’atenció el paper que juga el volum en les seves obres (al contrari de Javier Mariscal). Maiolino duu a terme un art més experimental, potser més íntim (com si ella hagués pintat, esculpit i filmat per relaxar-se). Personalment no em va transmetre res, amb l’excepció del quadre que aquí afegeixo. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada