Blow - Up

FITXA

- Director: Michelangelo Antonioni.

- Any: 1966.

- Producció: Carlo Ponti.

- Repartiment: David Hemmings, Vanessa Redgrave, Sarah Miles, Peter Bowles i la model Veruschka von Lehndorff.

ARGUMENT

Thomas, un elegant fotògraf, va un matí a un parc per fer fotos. L'indret és gairebé desert, excepte una parella que s'abraça, i que Thomas fotografia de lluny. La dona, Jane, s’adona finalment de la seva presència, i molt molesta, li reclama els negatius; però Thomas s'escapoleix. Jane el troba per la tarda, i se li ofereix: Thomas li dóna una pel·lícula, però no és la bona. Revela les fotografies del parc, i s’adona per ampliacions successives (blow-up significa «ampliació» en anglès) que ha estat de fet testimoni d'un homicidi. Va de nit al lloc i descobreix el cadàver que les seves fotografies li han revelat. De tornada a casa seva, troba el seu taller buit: tots els seus clixés i negatius han estat robats. Desemparat, busca consell amb un amic, però en va. Al matí, torna al parc, per descobrir que el cos també ha desaparegut.

COMENTARI

Aquesta obra, magistralment dirigida, tracta les relacions que hi ha entre la realitat i la ficció. El film està plagat d'escenes completament simbòliques (des de l'escena de la botiga d'antiguitats, passant pel concert dels Yardbirds, i sense oblidar els cèlebres mimos, que apareixen a l'inici i al final de la pel·lícula).

Blow-Up és una obra diferent a qualsevol altre (cal recordar que és de 1966) i darrere d'un argument aparentment simple, el descobriment d'un assessinat al rebelar i ampliar unes fotografíes fetes a un parc (blow-up significa ampliar en anglès), s'amaguen multitud de significacions en els diferents plans i imatges. Realment una pel·lícula del meu gust personal: lenta, amb personatges atípics, escènes llargues on s'ha de saborejar cada moment i un agrument que et fagi pensar posteriorment.